Es fa difícil acceptar les coses que no poden ser. Sobretot quan palpitacions i enteniment es troben enfrontats. Però no pot ser. És un so martiritzant que es clava constantment al costat dels pensaments.
Em dic no, i vull no. TAC, TAC, TAC. No para, no pot ser. Sensacions que estaven guardades al calaix. Les proves de la vida. Per què és tan difícil la felicitat.
La temptació és el camí més difícil de fer.
Em dic no, i vull no. TAC, TAC, TAC. No para, no pot ser. Sensacions que estaven guardades al calaix. Les proves de la vida. Per què és tan difícil la felicitat.
La temptació és el camí més difícil de fer.
3 comentarios:
Aquest camí és difícil, perquè ets una bona persona. Et carregues de coses que no has de fer tota sola, i al final el pes és enorme i asfixiant. No sé si recomanar-te un temps de distància o una nova vida. En qualsevol cas, sempre serà un enfrontament entre allò que vols per tu i allò que vols perls altres. Una forta abraçada!
La temptació, aquest gran dilema entre el que vols fer i el que creus que has de fer... Jo en aquest cas opino com el grandíssim Oscar Wilde: "La única forma de vencer la tentación es cayendo en ella"
Veig que també has patit molt durant el camí.
Publicar un comentario