tancar els ulls

Si em deixassin em ficaria al llit, aquell llit que no tocaré aquests dies.

Allà tancaria els ulls, em concentraria en la meua respiració intentant traspassar la mar per arribar al teu costat.

Passarien les hores ràpidament durant els meus somnis. Somnis plens de les teues abraçades pell contra pell. M'acariciares durant tres dies, tres dies que no vull viure.

A la nit del tercer dia obriria els ulls amb la teua mirada al davant, una imatge que no voldré perdre de vista mai més.

pressions

Subtil pressiona, quan tot sembla que va bé es complica.

Em repeteixo una vegada més que tot anirà bé, que dins de poc pensaré en tot això amb un somriure dibuixat al meu rostre, però no puc evitar l'angoixa que em produeix la responsabilitat que produeixen les pedres que poc a poc es van fonent amb la tela de la moxilla.

Comença un altre cop a fer mal el crani. I pesa el cap.

Cada dia bo es compensa amb alguna pedra.

despertar en silenci

he despert al teu costat

saborejant la teua calma

l'esperit de conquesta encara alt teus llavis

mans perdudes pels cabells enredats entre els llençols

ma vida agafada fort a la teua cintura

pit contra pit

pell contra pell

la nuesa de les mans acaronant-me la respiració