he despert al teu costat
saborejant la teua calma
l'esperit de conquesta encara alt teus llavis
mans perdudes pels cabells enredats entre els llençols
ma vida agafada fort a la teua cintura
pit contra pit
pell contra pell
la nuesa de les mans acaronant-me la respiració
4 comentarios:
"la vida agafada fort per la cintura" una vida transformada en poema. Les teves paraules em resulten colpidores i encertades. Acaronar és un dels actes més preciosos de la bumanitat, tan suau és el tacte i tan oblidat. M'encanta la sensació que transposes en llegir-te.
Una abraçada
Aquest amor, etern en la Història, es va repetint en cadascun de nosaltres com si fos sempre la primera vegada: reneix com l'aurora.
Impossible no llegir-te sense somiar.
Preciós!
Quin més bon despertar... :)
Publicar un comentario