domingo, 6 de febrero de 2011

despertar en silenci

he despert al teu costat
saborejant la teua calma
l'esperit de conquesta encara alt teus llavis
mans perdudes pels cabells enredats entre els llençols
ma vida agafada fort a la teua cintura
pit contra pit
pell contra pell
la nuesa de les mans acaronant-me la respiració

4 comentarios:

chuscartes dijo...

"la vida agafada fort per la cintura" una vida transformada en poema. Les teves paraules em resulten colpidores i encertades. Acaronar és un dels actes més preciosos de la bumanitat, tan suau és el tacte i tan oblidat. M'encanta la sensació que transposes en llegir-te.
Una abraçada

Olga Xirinacs dijo...

Aquest amor, etern en la Història, es va repetint en cadascun de nosaltres com si fos sempre la primera vegada: reneix com l'aurora.

Dorothy dijo...

Impossible no llegir-te sense somiar.
Preciós!

Guspira dijo...

Quin més bon despertar... :)