lunes, 8 de noviembre de 2010

silencis

He gaudit de l'actuació, el personatge m'agrada, li he agafat el punt aquest ingenu que de vegades tots tenim. M'ho he passat bé.

El meu company és genial, fa molt fàcil seguir i ajuda molt.

Però: (sempre hi ha un però) el silenci dels altres m'intriga. A tothom li diuen coses, fins i tot a l'altra escena em diuen coses. I aquí callen, de la mateixa manera que van callar l'altre dia amb l'escena final. No sé com interpretar aquest silenci.

No em preocupa, perquè jo estic satisfeta amb el que he fet, però aquest no dir res em resulta misteriòs...

No hay comentarios: