Necessita una corda que li subjecti les mans. Es dirigeixen sempre cap a la recerca de la mirada.
La seua setmana ja ha acabat, amb pena i glòria. Va volar, va gaudir i no va ésser a prou. Es vaig obrir i no va tenir prou. En comptes de desofergar-se es va desolar.
Sent que la seua vida s'està resumint en passar els dies com pot. No troba la finalitat, la recompensa per la qual seguir. Té por de cansar-se de ser forta. Encara li queda alè, però s'angoixa per si s'esgoti i s'acabi ofegant. No es vol passar els dies buscant excuses per a que l'acaronin per llàstima. És forta, o això creu. Sempre puja i l'escala es desgasta cada graó es torna més eteri.
Només pensa en que tot acabi. Espera una reacció per a donar per finalitzat el patiment i donar un cop de porta i marxar. Segur que hi ha alguna mà esperant per tirar de la corda a l'altre costat de la porta.
3 comentarios:
Cerques ser tu mateixa, amb virtuts, amb defectes, amb glòries i amb misèries. No ocultis el que sents o tems. Hi ha una confiança plena i absoluta per compartir tot el que vius, amb la certesa que no només se t'escoltarà, sinó que sempre farem l'esforç per comprendre't.
gràcies per obrir els teus braços quan ho necessit
de res
Publicar un comentario