Si em deixassin em ficaria al llit, aquell llit que no tocaré aquests dies.
Allà tancaria els ulls, em concentraria en la meua respiració intentant traspassar la mar per arribar al teu costat.
Passarien les hores ràpidament durant els meus somnis. Somnis plens de les teues abraçades pell contra pell. M'acariciares durant tres dies, tres dies que no vull viure.
A la nit del tercer dia obriria els ulls amb la teua mirada al davant, una imatge que no voldré perdre de vista mai més.
4 comentarios:
Hi ha dies més durs que d'altres. Però tots passen. Són els cicles de la vida. Són els actes que ens fan gaudir més del què tenim i ens fan forts. Un cop passats aquest dies, podràs ser conscient de la felicitat què tens.
Una abraçada
Por aquí ando otro domingo más. Siempre genial las cosas que nos dejas.
Saludos y un abrazo.
Pensa que sempre, al menys, ens queda la possibilitat de somniar...
Petonets, guapa.
Quin esguard més bonic... tant de bo no el perdis mai de vista.
Publicar un comentario