mentides

Sílvia Lluna

He dibuixat tantes vegades el teu nom als núvols
Que m’és impossible no jugar amb les seves lletres
I no fer plorar i plorar alhora.

He resseguit tantes vegades el teu cos al vent
Que m’és impossible deixar immòbils les mans
I no fer ombres xineses amb la teva figura.

He gravat tantes vegades el teu somriure a la sorra
Que m’és impossible esborrar-lo de nou
Per moltes vegades que intenti no fer-ho.

He descobert tantes vegades el teu esguard a l’horitzó
Que m’és impossible excloure’l de mi
Per molt que no vulgui tornar al camí d’antuvi.

T’he inventat tantes vegades
Que haig de reconèixer que l’únic que es mentida
En aquest poema
Ets tu.....

MARTÍNEZ, Quim, dins versos.cat


He robat aquest poema penjat d'un bloc.
No sóc mentida, no puc ferir perquè no sóc mentida.
M'ha ferit llegir. Quedi clar de nou, no sóc mentida!!!!
Sóc real, tangible. I no marxaré mai, no ho faré.