Bufes dalt dels núvols i els hi treus la importància de la pluja.
Trobes les paraules. Les busques. Fluids sòlids. Tangibles.
Mans enterrades en unes altres, fent entrega dels silencis.
Genolls sobre la sorra suada. Mires amunt i la trobes, es teua.
miércoles, 12 de enero de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Archivo del blog
-
▼
2011
(17)
- ► septiembre (1)
-
►
2010
(70)
- ► septiembre (5)
4 comentarios:
No tothom té la capacitat de bufar als problemes i obrir-nos el cel, ni de tocar-nos esglaiant i lliurant allò que té. M'encanta la imatge d'aquesta persona agenollada entregant-se amb un silenci.
Ja ho tenen això els mots: sòlida fluïdesa -"fluids sòlids" com bé dius al teu poema... Una solidesa
fugaç, gairebé líquida.
Felicitats pel teu blog!
Sovint juguem a fer tragèdies de mentida. Per sort tot el misteri del món cap en un sol petó.
Chuscartes: la imatge és un desig fet realitat,tota un vida esperant un príncep i arriba...
Jordi: m'omple de goig la teua felicitació. Gràcies
Atles: la facilitat amb la que sovint projectam els pitjors pensament es disol sobre la pell de l'amat.
Petons
Publicar un comentario