Res podrà superar les ganes de superació que tenc.
Sent que flueix cap a algun racó, el camí es va serrant, sento que el final s'apropa encara que no intueixo el seu sentit. Em sento fluorencent. Em sento vibrant a la mateixa vegada que marcint.
miércoles, 10 de noviembre de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Archivo del blog
-
►
2011
(17)
- ► septiembre (1)
1 comentario:
No goso jutjar. La gent es precipita
sempre a l'hora de moralitzar...
Nietzsche deia que tot el que es
fa per amor esdevé més enllà del bé i del mal... el jo desintegra com un brollador inestroncable de plurals possibilitats que, com les variacions musicals, sempre canvien i sempre retornen subsumides en instants deslligats.
Superar-se és anar sempre endavant,
seguir creant, créixer, passar de llarg, esdevenir tu mateix a
través d'infinites màscares contradictòries.
Publicar un comentario