Correr por la calle con espíritu adolescente por rozar tu brazo en la butaca. Una de mis pulsiones más acertadas.
lunes, 29 de noviembre de 2010
mi día
Correr por la calle con espíritu adolescente por rozar tu brazo en la butaca. Una de mis pulsiones más acertadas.
sábado, 27 de noviembre de 2010
contradicción
viernes, 26 de noviembre de 2010
Amor amat
jueves, 25 de noviembre de 2010
ama y vive
Error real que arde en un cortociruito visual.
Equivocaciones imposibles de devorar.
Abrázame fuerte mientras te explico mi vida.
Rodéame de palabras mientras el dolor sale por mis ojos.
No es posible hacerlo así contradictoriamente.
O se hace o no se hace.
Fue sin querer amor.
Solo queda descubrir si también es equivocación.
El tiempo con el amor. El corazón con la razón.
Tiempo, razón, amor, corazón. Convertirse en disolución para siempre.
El desconcierto al que me lleva tu gesto produce más desolación en mi alma. Que si no está rota ya no habrá quien la agujeree. Me siento frágil polvo de cristal. Y no encuentro la razón, solo habla mi corazón. Te quiero, es una realidad, necesitas hablar y no lo haces, te duele solo pensar en lo que puede pasar.
Tenía la impresión de que todo empezaba hoy. Me he equivocado. El puño que oprime mi respiración se ha hecho más pesado. Alma, corazón y vida.
lunes, 22 de noviembre de 2010
corda
La seua setmana ja ha acabat, amb pena i glòria. Va volar, va gaudir i no va ésser a prou. Es vaig obrir i no va tenir prou. En comptes de desofergar-se es va desolar.
Sent que la seua vida s'està resumint en passar els dies com pot. No troba la finalitat, la recompensa per la qual seguir. Té por de cansar-se de ser forta. Encara li queda alè, però s'angoixa per si s'esgoti i s'acabi ofegant. No es vol passar els dies buscant excuses per a que l'acaronin per llàstima. És forta, o això creu. Sempre puja i l'escala es desgasta cada graó es torna més eteri.

Només pensa en que tot acabi. Espera una reacció per a donar per finalitzat el patiment i donar un cop de porta i marxar. Segur que hi ha alguna mà esperant per tirar de la corda a l'altre costat de la porta.
martes, 16 de noviembre de 2010
suspiros
domingo, 14 de noviembre de 2010
Marioneta
miércoles, 10 de noviembre de 2010
Vaig
Sent que flueix cap a algun racó, el camí es va serrant, sento que el final s'apropa encara que no intueixo el seu sentit. Em sento fluorencent. Em sento vibrant a la mateixa vegada que marcint.
lunes, 8 de noviembre de 2010
silencis
He gaudit de l'actuació, el personatge m'agrada, li he agafat el punt aquest ingenu que de vegades tots tenim. M'ho he passat bé.
El meu company és genial, fa molt fàcil seguir i ajuda molt.
Però: (sempre hi ha un però) el silenci dels altres m'intriga. A tothom li diuen coses, fins i tot a l'altra escena em diuen coses. I aquí callen, de la mateixa manera que van callar l'altre dia amb l'escena final. No sé com interpretar aquest silenci.
No em preocupa, perquè jo estic satisfeta amb el que he fet, però aquest no dir res em resulta misteriòs...
sábado, 6 de noviembre de 2010
miércoles, 3 de noviembre de 2010
molestias
lunes, 1 de noviembre de 2010
límites
Archivo del blog
-
►
2011
(17)
- ► septiembre (1)